OLIVERA'S RUNNERS

Només  a calgut 48 hores per trobar-vos a faltar , a cada una de les persones que heu compartit 3 dies inoblidables amb mi. Seria fàcil quedar-me amb la imatge de uns acudits, de un comentari,de un somriure, però això ja ho tenia assegurat abans de sortir de l’olivera.

Seria fàcil quedar-me amb la imatge de l’esforç de tots durant aquestes setmanes de entreno o perquè no..!, la cursa aquesta duríssima cursa que et destroça i a la vegada et dona tant.

Seria fàcil quedar-me amb la imatge de la fantàstica gent de DONOSTI anima’n i veien com viuen aquesta cursa.Seria fàcil quedar-me amb la imatge de un bon txuleton,de un sapo a la brasa, de uns pinxos o una fantàstica truita de bacallà y com no..!! un pacharan fantàstic.

Seria fàcil quedar-me amb la imatge de un paisatge, de una foto, de la pujada del km. 17, de un escalfament previ a la cursa, del cafè en aquell bar. de l’any passat.

Seria fàcil....PERO NO...! Quan  tanco els ulls veig imatges , imatges d’aquelles que si son inoblidables.

Veig a la Mercè trecan a plorar a la arribada al nostre grup desprès de la dutxa , i la qual em va fer posar la pell de gallina.I quin moment quan vem veure el vídeo i els seus ullets feien pampallugues.Mercé ets Fantàstica no canviïs mai..!!

Veig la carona de la Núria dins d’aquell cotxe en la tornada cap a casa desprès de haver donat tot el que tenia , i la abraçada tant forta que em va donar desprès de la cursa.Nuria quin caràcter ..!! ets genial.

Veig la mirada de la Núria Alonso cap a la meva persona dient-me “ Bote et tornaré a fer cas per segona vegada” la carona de “Acojonada” que portava dins del tren.” Que boixa i que gran ets”.I com vas desfruitar..!!

Veig al Keniata Txema, o Súper Ratón que sense oblidar el seu objectiu no deixa de estar per tots i tothom o controla tot desde  la llunyania però sempre hi és, per donar-te un cop de má.Sempre té un detall que et recorda que esta al teu costat quan el necesites.Ets un campió ens molts sentits...JO TAMBÉ ESTARIA ENAMORAT DE TU..!!

Veig a l´Alex desprès de la cursa la seva cara de decepció per no haver aconseguit l’objectiu...Però mai deixa de mostrar el seu somriure. Alex a la tercera i junts ho aconseguirem..!! com vaig anyorar els teus comentaris d´anim a la cursa.” Sembla que no hi siguis , ets discret però essencial..!!

Veig al lluís en l’escalfament previ amb els seus cascos escoltant musica , compartin la meva dreta en tots els àpats del cap de setmana amb la seva medalla i la seva càmera de fer fotos penjada del seu coll.... Lluís estic segur que repetiràs hi ho aconseguiràs..!!

Veig al David Lopez , desprès de la dutxa sorprès per la duresa de la cursa, una mica decepcionat per el resultat, però a la vegada sense perdre mai el somriure de la cara.He recuperat a un amic d’aquells que la vida et deixa pel camí , i com el bon vií amb el temps encara es més bo.

Veig al David Sanchis, en l’escalfament propi, amb molts dubtes , no esta convençut del tot, una abraçada d’aquelles que et fonen a la sortida , et fa adonar que tens un amic , un gran amic.FANTASTIC...!!

Veig a les dos animadores, la Marta inesgotable i treballadora , sembla que encara la vegi preocupant-se per la meva salut m’entres jo estava estirat a terra , destroçat.Ets genial tu i les teves ideés arriben ven en dins,Sempre ajudant..!! i la Marga , tinc la seva imatge en el passeig de la conxa esperant la meva arribada al grup i saludant-me ven lluny i penjant-se del meu coll amb un petonas que ni m’he mare am fá.

I com no..!!Veig a la meva Dona, la meva GRAN dona, fa quatre dies em deia que estava boig quan feia aquestes coses, i ara es ella la que en els últims kms.m´agafa de la  má i m’anima .Em quedo amb la seva cara per matí quan mirava per la finestra i em deia “ ha arribat el moment”. I sobre tot amb l’arribada agafats de la mà , amb petó a sota la meta i amb un “t’estimo” que mai oblidaré.” NO ME LA MEREIXO”.

 

I jo em quedo amb el meu cos tirat al mig del passeig de la conxa, envoltat de bons amics de veure les vostres cares de escoltar les vostres experiències  de sentir i de sentir-vos molt a prop meu.

Si..!! es cert, em va donar tres rampes a les cames i no podía mourem , pero dupto que fos per l´esforç fisic , crec que era  per la gran emoció que sentia i em paralitzada el sistema nervios ,al estar i experimetant tot aixó al costat de unes persones fantastiques com vosaltres..

 

PD: EL DELMOÑO ROJO TAMBÉ ESTA ORGULLOS DE TOTS VOLSALTRES...!!

 

FINS L´ANY QUE VÉ,.AIXÓ  NOMÉS ACABA DE COMENÇAR.

 

JMBOTE.