Reflexions marató BCN 2013

Una altra vegada escric 4 línies que de ben segur us avorriran.

Bé doncs, ja hem fet una cursa més. 4 maratons, bufff!!!

Personalment no és que estigui superorgullós del resultat, però tenint en compte que no havia entrenat gaire i que he baixat 4 minuts la marca, no ha estat malament. No explicaré res de com ha anat la cursa, perquè tots els que l'hem corregut sabem lo dura i llarga que es pot arribar a fer, i els que no l'heu fet però ens heu vingut a veure heu pogut veure a les nostres cares reflexat el patiment.

42 kms patint de debò, intentant mantenir la calma per no tornar-nos bojos al principi i anar més ràpid del compte, mirant a la gent que ens anima a veure si veiem algú conegut que ens faci passar els quilòmetres més ràpidament, veient a d'altres corredors que es queden tirats pels carrer esgotats i sense forces per seguir, llegint una vegada acabada la cursa que fins i tot un maratonià expert de 45 anys a defallit a l'arribada i ha mort a l'Hospital Clínic, i tot per gaudir del 200 metres finals, on tothom et crida i t'anima, igual que ha fet als primers classificats, perquè si alguna cosa te aquest sacrificat i dur esport és dels únics on pots còrrer amb els millors dels món i al final et donen el mateix que a ells, un tros de metall que acabaràs abandonant al calaix, just a sota d'un munt de samarretes.

La diferència amb els corredors d'elit, és que ells possiblement no s'emocionen com ho fem nosaltres, contenint la llàgrimes al veure la línia d'arribada, i deixant-nos anar una vegada l'hem travessada.

La meva millor recompensa d'avui, veure a les oliveres, oliveretes i oliverotets animar-nos pel camí (tot i que em faltava elss més importants), rebre el plàtan de la Mònica i la informació de la cursa de part del Josep Manel, l'abraçada al final amb en Lluís i en Josep Maria, veure arribar a l'Alex amb el seu somriure perenne al rostre, però sobretot l'emoció d'en David Sanchis al veure'ns a les escales de Montjuic, amb ganes de plorar, de deixar-se portar per les emocions de l'alegria d'haver finalitzat la seva primera marató i d'haver deixat enrera un mal son de més de 42 kms d'asfalt.

Ahh! i no se m'oblida la cara de la Marta buscant-lo entre nosaltres, perquè com deia l'Alex, no sabem si ha patit més el David o la Marta.

Moltes felicitats a tots

P.D: de totes maneres val la pena anar a còrrer, només pel fet de que després passem un parell d'hores reunits menjant uns bocates. Som un grup genial.

David López

El hombre del mazo

Penúltima nit, falten  35 hores pel tret de sortida, la Marató ja està aquí. 

Fa una mica més de quatre anys que vaig començar a còrrer i mai m'hauria imaginat que podria fer una marató, i menys que en faria quatre. Qui m'havia de dir que quan uns 6 anys enrera un amic ens comentava que havia fet la mitja, i veia com en Lluis prometia fer-la almenys una vegada en el següents 5 anys, mentre jo deia que passava de començar a còrrer. Ara soc un freaky com altres runners.

La veritat és que a vegades ens preguntem perquè correm, si no és gens divertit, patim i tenim lesions. Doncs la resposta la trobem quan acabem una marató. Aquest any debuten dos amics, en Sanchís i en Xavi. Cadascú té el seu objectiu, igual que els que repetim per segona, tercera o quarta vegada, però segur que tots quan creuem la línia d'arribada tindrem un sentiment difícil d'explicar.

Salvant les distàncies, i no m'atreveixo ni tan sols a comparar-ho, primer perquè no ho he viscut ni ho faré mai, i segon perquè segur que no té punt de comparació, sempre he llegit i sentit a dir que el procés d'una marató és semblant a un embaràs i un part. I això fa que encara valori molt més a totes les dones, ja que si és així, i repeteixo que no m'atreveixo a comparar-ho ni a imaginar-me com és el part, teniu totes un collons com un sant temple. I perquè? Doncs perquè una marató costa d'acabar, pateixes molt, tens mil i una sensacions incomparables i indescriptibles, i es horrible durant 42 kms i 190 metres, perquè només gaudeixes dels últims 5 metres...i ni això.

Pels que teniu la primera experiència, tranquils quan arribi el moment entre els quilòmetres 28-32, perquè encara que tots diem que "doncs jo no he notat el mur", i tant que el notem. D'una o altra manera arriba, rampes, cansament físic i mental, deshidratació, mal de panxa, ampolles... pot ser de diverses maneres, però l'Home del Mazo apareix. Però no passa res, caminem una mica, xarrem amb algú, mengem i bevem, i quan recuperem sensacions tornem a començar. La gent ens animarà i al final encara que patim, arribarem a la meta, i us asseguro que quan la passem, tots els mals s'oblidaran ràpidament. Ús ho dic jo, que he patit com ningú a les primeres dos maratons.

Així que, preneu-s'ho amb calma i aneu sempre una miqueta més lent del que creieu que podeu anar, perquè al principi us trobareu forts i pensareu que podeu donar més, però aquesta energia farà falta al final.

Ànims a tots, i sobretot, sobretot, sobretot, beveu tot el que pogueu durant la cursa....però sense alcohol.

David López

P.D: quin rotllo que he deixa't anar, però l'emoció m'ha fet que vulgui escriure coses encara que potser o tinguin gaire sentit.

Nassos 2013

Que millor forma per acabar l'any que fer una cursa. Fent l'esport que tant estimem i amb el que tant gaudim.

Tothom va fer uns bons resultats, molt destacable l'actuació d'en David (que no nos pase nada el resto del año¡¡¡). Per damunt de tot ens ho varem passar molt bé abans, i després de la cursa (vam trobar a faltar la Mónica i en Jordi per fer el brindis, i a la resta que es va quedar a Les Franqueses, Sanchís i Marta, Núries). Vam tenir un "xuleta" de l'Aire amb nosaltres (ho deixem perquè es fa estimar: crec que es vol fer del club).

Al final cava i patates fregides amb pernil presunto per tothom per gentilessa d'en Bote i en Miquel.

Molt bon any a tothom i us deixo les fotos i la classificació perquè veieu lo bons i guapos que sou.

Cursa amb xerinola

Els nens del club

Els avis del club

Foto cap d'Any

Turmell d'en Bote perjudicat

Classificació:

Pos	%	Dors	Olivera		T.Real	min/km.	T. 5K
7493	80,47%	7128	Mónica	Fernández Redorta	0:58:03	0:05:48	0:29:58	Diploma
7490	80,43%	7123	Jordi	Galan Valdivia	0:58:02	0:05:48	0:29:57	Diploma
7166	76,95%	4944	Josep	Bote Padilla	0:56:56	0:05:42	0:27:00	Diploma
5721	61,44%	6743	Josep Maria	Quintana Pou	0:52:31	0:05:15	0:26:02	Diploma
5720	61,43%	6738	Mercè	Riquelme Olivares	0:52:31	0:05:15	0:26:03	Diploma
5481	58,86%	4945	Tona	Cano Pascual	0:51:57	0:05:12	0:26:33	Diploma
4968	53,35%	7170	Miquel	Guiu Turmo	0:50:34	0:05:03	0:25:13	Diploma
4777	51,30%	6913	Alex	Domingo I Esquís	0:50:02	0:05:00	0:24:43	Diploma
4775	51,28%	6910	Núria	Calzada I Aymerich	0:50:01	0:05:00	0:24:43	Diploma
1234	13,25%	2698	Luis Angel	Vega Vega	0:41:35	0:04:10	0:20:48	Diploma
1101	11,82%	2375	David	Lopez Gomez	0:41:12	0:04:07	0:20:22	Diploma

1245	13,37%	4888	Xavier	Balletbò Bagué	0:41:36	0:04:10	0:20:51	Diploma*
(*) Ha arribat abans que 20 de l'Aire (de 25)

Amics, runners tots!!!

Bon dia runners i runners guapes!!!.

 

Cada cop costa més trobar forats per sortir a còrrrer tots junts...les incompatibilitats horàries són cada vegada més present....

La veritat és que és més millor si sortim "juntets" i així fins i tot li trobem "la gràcia" de sortir a còrrer...còrrer per còrrer, xerrar per xerrar i riure per riure...

Ja fa uns dies, una GRAN amiga meva i per extensió GRAN amiga d' en JM ens va passar un video que quan el vam visualtizar vam pensar en tots vosaltres... A veure si us agrada...Ja direu. Petons

 

http://www.youtube.com/watch?v=FMB64p11bxs

 

 

PREPARACIÓ MITJA

Bon dia runner's,

 

Us envio un pla d'entreno que s'assembla molt, per no dir que és pràcticament igual,  al que ens va enviar

en Luís quan varem preparar la mitja l'any passat. El podem adaptar una mica pq hi ha algún dia que l'entreno és molt fluig i es fan entrenos de 4 dies a la setmana, amb la qual cosa... que qui tingui temps el fagi i qui no que ajusti l'entreno a tres dies...el que importa és el total de km per setmana. Important.... l'entreno començava aquesta setmana 19-11-2012...qui no hagi fet res,

com ara jo... ja comencem malament!!!!

 

petonets

 

 

 

Les darreres fotos i una mica més

Pels que s'havien quedat amb ganes de més fotos, aquí hi han algunes. I de bonus track, les del Tast de Mitja. Cortesia de Marta Caballero.

Més fotos i classificació

Les fotos que va fer Marga, i alguna més que he trobat. També les classificacions. No he trobat cap foto de l'Alex ni la Núria¡¡¡.

Cursa Solidària de les Franqueses

Com sempre a les fotos sempre surten els guapos/es.
Felicitats a tothom.

Les fotos son de l'Album Picasa de A4elkm

El tast

Moltes felicitats companys i companyes. Que he de dir: espectacular ¡¡. A vegades el no còrrer té el consol de poder gaudir de veure els amics fent-ho. I així ho hem fet. Amb la família al polígon, hem pogut veure com cadascú al seu ritme, heu lluitat de valent contra el cansament i el temps.

Us deixo les fotos perquè veieu que bé que ho feu. I la classificació per veure els "tempassos" que heu fet.

 

Y ahí estaba¡¡ mi amigo el muro

Abans de tot, donar les gràcies, de tot cor, a la troupe d'animadores del club. I que en nombre de 2 van arribar a la bonica localitat de "Castefa" per deixar ben alt el nom del nostre estimat club. I tant alt que van deixar el pavelló¡¡. Es més, crec que eren les úniques que animaven. 

Crits, petons, aplaudiments, fins i tot una boja que corria al nostre costat. Us dec una, no és que no pogués acabar la marató sense el vostre recolzament, però la vostra animació, companyia i, crec sobretot que amistat, han sigut el record més bo que em porto d'aquesta marató. Petons, abraçades, xiulets, "palmadetes", ... us les torno totes i multiplicades. Sobretot em quedo amb la arribada al final de la marató, quan ja portava corrent molts quilòmetres, i caminant alguns, que vaig veure com vàreu sortir a rebre'm i fins i tot vaig poder acabar la marató dignament corrent, i no com als darrers quilòmetres que ho vaig fer caminant.

Una de les coses curioses que té aquesta marató, és que cada cop hi ha menys gent. A la primera volta, es queden els que fan els 10km., a la segona els que han acabat la mitja, i després quedàvem només els 4 arreplegats que varem fer la marató, amb molts quilòmetres per endavant. 

Al contrari que la marató de Barcelona, en aquesta no hi ha gaire gent animant, i es fa una miqueta "avorridota". Si ajuntem això al fet que va sortir el sol i va escalfar de valent, que feia vent, i que el recorregut és "paseo arrriba - paseo abajo - paseo arriba - paseo abajo", i en acabar "dale la vuelta al canal, que solo son 2 km. de ná", tenim tots els ingredients per ajuntar i que predeien el que passaria: "muro total 3". 

Personalment arribava a aquesta marató justet d'entrenaments. Vaig calcular que em faltaven gairebé 6 hores d'entrenament, uns 70 km. per haver arribat en condicions, segons el planning. Un consell per qui vulgui fer una marató: entrenament, entrenament i entrenament. També faltava alguna sessió de pujades, alguna de velocitat, alguna tirada llarga més... Però l'entusiasme el portava sencer, més que sencer. 

Coneguts ens havien dit que era una marató dura, molt dura. Però si una cosa tenim els que fem maratons és el no fer cas del que ens diuen, per molt experimentats que puguin ser. "Dura?, pero si es muy plana, y pasas muchos veces por el mismo sitio''. Vaja si ho va ser de dura. Però ja us he dit que l'entusiasme el portava de fabrica, i vaig decidir començar alegre, ben alegre. És una de les traïcions que ens fa la marató. Els quilòmetres, més o menys fins la mitja marató, els passes molt bé, a un ritme que pots aguantar perfectament. És per això que diuen que la marató comença al quilòmetre 30, perquè és quan realment pateixes. 

I a Castefa anava jo, ben feliç, corrent i passant quilòmetre darrera quilòmetre, ara corrent amb en David,  ara corrent davant d'en David, ara darrera, ara ben darrera, ara ben lluny. Almenys veia passar en Txema que tenia molt bona pinta, anava molt ràpid, donant-t'ho tot com fa sempre. I en David ben sencer, fent una molt bona cursa. Anava molt bé fins que sobre el quilòmetre 30 em vaig començar a trobar cansat, molt cansat. Només esperava que arribés l'avituallament per agafar aigua, o menjar, o esponges, o isotònic, però no era això. Això només era una excusa per parar una miqueta i poder caminar. I va ser així com vaig començar a caminar, al principi una mica, i més tard gairebé tota l'estona (us poso el gràfic del gps, perquè veieu  com és un mur). Sents una buidor total, jo al menys el vaig trobar més mental que físic. No em feia mal en concret cap part del cos, ni s'em va pujar el bessó. Res, només la necessitat de parar de còrrer i caminar. I tornar a intentar còrrer, còrrer 300 metres, i tornar a caminar, i pujar caminant un pont, baixar corrent i tornar a caminar. i arribar al canal on acabava la marató i haver de fer una volta encara de 2 km. i veure que estas gairebé al final i no poder còrrer, caminar i veure que no arribes mai al final. I veure com et venen a buscar i còrrer una miqueta, però propulsat només per l'alegria de compartir l'amistat, i arribar sense cap mena il·lusió, ni l'emoció que havia viscut en les dues maratons anteriors. Però això si, ARRIBAR. Perquè es tracta d'arribar, més d'hora o més tard, més esgotat o menys, però orgullós d'haver aconseguit un repte més, el tercer.

I d'haver-ho compartit amb en David que va fer una cursa colossal, i que de no ser en aquesta marató tan dura hagués fet el seu millor temps, i amb en Txema que ho va donar tot, fins i tot al límit, ja tinc ganes de veure't a la propera cursa, cada dia millor . 

Jo  ara ja et conec, mur, ja sé com te les gastes, ja no et tinc por. Ens veiem el 17 de març de 2013, a Barcelona. T'espero.