Bombers 2012

Bon dia amics, runners tots,

 

No tinc cap dubte que bombers és la cursa que més em motiva de totes.

 

Ja sigui perquè va ser la primera cursa "oficial" que vaig fer, ja sigui perquè el seu recorregut és per la meva estimada Barcelona, ja sigui perquè fan de l' esdeveniment un espectacle, ja sigui perquè ja fa 2 anys que la faig i aixó en la meva curta història corredora implica ja una certa "experiència", ja sigui pels "guapus" bombers que tinc l'oportunitat de veure i en algunes ocasions fins i tot retratar, ja sigui per l' extensa onada de corredors ( és la segona més multitudinària de BCN ), ja sigui perquè tothom porta la mateixa samarreta, ja sigui perque es una cursa que es fa a la primavera ( que la sangre altera), ja sigui perquè tot i les dificultats m' esforço molt per còrrer ràpid i per fer una bona cursa...

 

Aquest any a més han hagut fets que l¡ han feta encara més especial.

 

Us emplaço a reviure la sortida de la cursa...jo no vaig tenir l' oportunitat de veure´ho tan bé com en el video..però en JM m' ho va explicar ja que ell si va poder visualitzar-ho millor i el va emocionar. A la sortida un músic va fer un solo de violí, aquest instrument abans desconegut pels de casa i que ara sona cada vegada millor en mans de la Georgina- Va interpretar la música de la peli: El último mohicano, interpretada pel meravellós Daniel Lee Lewis, un dels meus actors preferits des de que vaig veure: My left foot.  El músic és un crack i és de Granollers....certament possa la pell de gallina. Gaudiu :

 

http://www.youtube.com/watch?v=brbu--Dn_1s&feature=youtube_gdata_player

 

Us estimo!

Mercè.

 

 

 

Nous reptes

Per a qui vulgui més reptes, el 13 de maig:

 

- La Recta Manlleu-Vic. 7a Cursa Policia de Catalunya (10k)

- Mitja marató / 10k a Tossa

Josep Maria

Bombers 2012: el dia de la bestia

La posició d'en Josep Maria a la classificació general ho diu tot: 666. El número de la bestia, més ben dit el número dels i de les besties. Perquè tots heu corregut donant-ho tot, patint i competint "a tope". A alguns us he vist intentant agafar aire un cop havíeu arribat, altres amb un somriure d'orella a orella, molt cansats sí, però també molt satisfets. I qui no estigui satisfet, que no ho dubti, tots, tots, heu triomfat. Alguns amb bons temps, altres perquè han aconseguit deixar de banda dolors i trencaments i acabar la cursa amb molt bons resultats. 

De totes formes, ja m'agrada que no tothom estigui satisfet. Això vol dir que voleu més, més ràpid, més distància, o simplement gaudir més. Perquè som oliveres, i no ens agrada fer qualsevol oli, fem oli "virgen extra".

Per la meva part estic molt satisfet. Des de fa any i mig que no corria tant ràpid com a aquesta cursa.  Aquesta cursa es bona per fer temps, però s'ha d'anar amb cura al paral.lel. Quan he acabat el paral.lel no pensava que m'aniria tant bé, m'ha deixat tocat, però a Gran Via m'he pogut recuperar. I fins hi tot he fet el darrer km. a 3'35". Però ja s'acabat per mi la temporada. Ara fins després de les vacances em dedicaré a fer curses per intentar gaudir, acompanyant a alguna olivereta, o amb els nens. Sobretot a curses on donin botifarra. I sobretot, que en tinc moltes ganes, sortir a entrenar amb les oliveres.

Quan fem assemblea del club hem de fer-li una clàusula de rescissió de contracte a en Josep Maria. Si no se'l portarà un altre club.

Menció especial per la Marta Caballero, i la seva primera cursa de 10km. Quan t'he vist acabar estaves somrient i amb cara de satisfacció. Moltes felicitats. Això és només el començament.

Us deixo les classificacions. Em sembla que esteu tots.

Cliqueu a la foto per veure les fotos de Bombers. Aniré penjant totes les fotos que trobi.

Bombers 2012

Ho hem fet MOOOOOLT BÉ.

ENHORABONA OLIVERA'S !!!!!

 

Josep Maria

 

3, 2, 1 ... Bombers

Ei, companys. que esteu molt calladets, i bombers és aquest diumenge. 
Us deixo unes fotos que he trobat al facebook de la cursa, que m'han agradat.
Salut i kms.

La prova definitiva

Ho haveu vist?!?!?

Es el pantaló, groc però brut de fang.

NO és cap pedra.

Ni anava cagat.

I tampoc és el meu nap.

 

Josep Maria

 

 

Cursa Navàs 10k

Fotos

En Josep ens ha enviat aquestes fotos

La primera Marató

La Marató de Barcelona, ha estat la primera marató en la que he
participat. Desde fa molts anys, quant havia estat enganxat a
l'esport, sempre havia pensat que algun dia ho faria. Però, desprès
vaig deixar durant molt de temps l'esport i ni m'ho havia tornat a
plantejar.

Ara ja fa uns tres anyets, que m'he tornat a enganxar, concretament al
running. Quan vaig començar de nou, no podia fer ni un parell de kms.
sense treure el fetge per la boca i arribar a Llerona ja era una
proesa. Poc a poc, passet a passet, he anat superant petites metes.

A aconseguir tot això m'ha ajudat molt el trobar un grup d'amics que
també s'ha enganxat a aquesta mateixa afició.

A la línea de sortida tenia molts dubtes, a quin ritme haig d'anar?,
quan trobaré "el mur"?, el podré superar?, podré aguantar tantes hores
corrent sense que em faci mal res?....Un cop van donar la sortida
només vaig pensar en córrer i anar passant kilòmetres, sense córrer
massa ràpid no fos cas que ho acabes pagant al final, ja que l'ambient
de sortida et porta a sortir a tope. A més, el primer kilòmetre al
anar amb la resta de "oliverots maratonians" va passar volant, però el
seu ritme tenia que ser més alt que el meu, i a partir d'allà ja
estava sol amb 41 kms. per endavant. Bé sol… no, hi havia el grup
d'OLIVERA'S RUNNERS que a gairebé cada cantonada te'ls trobaves
animant. Es increïble les forces que dona anar-te trobant durant tot
el recorregut a gent estimada, no m'ho hauria pogut imaginar. Això, va
fer que anessin passant els kilòmetres disfrutant tota la cursa, fins
al punt en que començaven a fallar les forces. Llavors encara hi havia
més, al km 30 (més o menys) va sortir una llebre, o millor dit un
"sherpa", que va anar tirant de mi fins a la arribada. Lo de "sherpa"
es, més que res, per que als últims kilòmetres qualsevol pujadeta
semblava l'Himàlaia, i a més anava carregat amb l'aigua, l'isostar,
taronges, plàtans….

A l'arribada com no podia ser d'una altra manera, vaig tornar a trobar
la millor afició animant com a bojos. Crec que vau fer més kilòmetres
i vau correr més ràpid que els que vam fer la marató.

Ara que ja han passat uns dies no puc imaginar que la meva primera
marató m'hagués pogut anar millor. No em va fer mal res durant la
cursa, no vaig pensar en cap moment en abandonar, no vaig acabar
destrossat i al dia següent només tenia les cames una mica adolorides,
i el més important, vaig disfrutar fent la marató. Però el que més hem
va ajudar a disfrutar va ser la pinya dels "OLIVERA'S RUNNERS" una
colla de gent fantàstica, que ja em va ajudar a acabar la marató,
molts mesos abans de començar-la.

Gràcies a tots/es per ajudar-me a aconseguir aquest repte.

Alex

La primera Marató

Oliveretes Solidaries

El passat diumenge, quatre oliveretes van ser el testimoni solidari del nostre club. Vist que de moment no s'han dignat a fer una crònica de les 5 milles, els hi penjo un parell de fotos que he trobat, per que vegin que qui corre ha de comentar quelcom (sensacions, organització, anècdotes...).
Moltes felicitats per la fita solidaria. Ja queda menys per bombers¡¡¡.

Per cert, felicitar en Josep, que fa anys avui:

Feliz, Feliz en tu día,

amiguito que Gebre te bendiga,

que reine el running en tu vida,

y que invites mucho más ¡¡¡¡

(música de los payasos de la tele)