OLIVERA'S RUNNERS

La primera Marató

La Marató de Barcelona, ha estat la primera marató en la que he
participat. Desde fa molts anys, quant havia estat enganxat a
l'esport, sempre havia pensat que algun dia ho faria. Però, desprès
vaig deixar durant molt de temps l'esport i ni m'ho havia tornat a
plantejar.

Ara ja fa uns tres anyets, que m'he tornat a enganxar, concretament al
running. Quan vaig començar de nou, no podia fer ni un parell de kms.
sense treure el fetge per la boca i arribar a Llerona ja era una
proesa. Poc a poc, passet a passet, he anat superant petites metes.

A aconseguir tot això m'ha ajudat molt el trobar un grup d'amics que
també s'ha enganxat a aquesta mateixa afició.

A la línea de sortida tenia molts dubtes, a quin ritme haig d'anar?,
quan trobaré "el mur"?, el podré superar?, podré aguantar tantes hores
corrent sense que em faci mal res?....Un cop van donar la sortida
només vaig pensar en córrer i anar passant kilòmetres, sense córrer
massa ràpid no fos cas que ho acabes pagant al final, ja que l'ambient
de sortida et porta a sortir a tope. A més, el primer kilòmetre al
anar amb la resta de "oliverots maratonians" va passar volant, però el
seu ritme tenia que ser més alt que el meu, i a partir d'allà ja
estava sol amb 41 kms. per endavant. Bé sol… no, hi havia el grup
d'OLIVERA'S RUNNERS que a gairebé cada cantonada te'ls trobaves
animant. Es increïble les forces que dona anar-te trobant durant tot
el recorregut a gent estimada, no m'ho hauria pogut imaginar. Això, va
fer que anessin passant els kilòmetres disfrutant tota la cursa, fins
al punt en que començaven a fallar les forces. Llavors encara hi havia
més, al km 30 (més o menys) va sortir una llebre, o millor dit un
"sherpa", que va anar tirant de mi fins a la arribada. Lo de "sherpa"
es, més que res, per que als últims kilòmetres qualsevol pujadeta
semblava l'Himàlaia, i a més anava carregat amb l'aigua, l'isostar,
taronges, plàtans….

A l'arribada com no podia ser d'una altra manera, vaig tornar a trobar
la millor afició animant com a bojos. Crec que vau fer més kilòmetres
i vau correr més ràpid que els que vam fer la marató.

Ara que ja han passat uns dies no puc imaginar que la meva primera
marató m'hagués pogut anar millor. No em va fer mal res durant la
cursa, no vaig pensar en cap moment en abandonar, no vaig acabar
destrossat i al dia següent només tenia les cames una mica adolorides,
i el més important, vaig disfrutar fent la marató. Però el que més hem
va ajudar a disfrutar va ser la pinya dels "OLIVERA'S RUNNERS" una
colla de gent fantàstica, que ja em va ajudar a acabar la marató,
molts mesos abans de començar-la.

Gràcies a tots/es per ajudar-me a aconseguir aquest repte.

Alex