Crònica de Behobia

Doncs ja hem fet la tan esperada Behobia. La veritat és que ha estat un cap de setmana increible, on no hem tingut cap ensurt greu i hem tornat tots "sans" i estalvis a casa. No cal que parlem de la cursa, perquè tots i cadascun de nosaltres l'ha patida en les seves carns, i els que no han corregut, s'ho poden imaginar més que mai després d'haver debutat fa poc en una cursa i d'haver-nos escoltat als demés explicar les nostres penes. Alguns han viscut amb il·lusió i felicitat el haver aconseguit el repte, i els altres, hem d'estar orgullosos d'haver acabat una cursa dura a priori, i molt molt molt dura duríssima durant cadascun dels 20 kms del seu recorregut, malgrat que no hem aconseguit l'objectiu previst. Però així és aquest esport, el dia que més esperes es pot girar per qualsevol dels factors que et poden influenciar, i aquell dia que vas per anar-hi, et surt una cursa com no havies somniat.

Personalment, aquest cap de setmana crec que no l'oblidaré mai, ja que la companyia, durant les gairebé  60 hores que hem estat junts, ha estat magnífica. Hi ha hagut moments genials, des del descobriment de Super Ratón, passant pel vermutillo a la terrassa de l'Arguiñano, els xuletons, els sapos, el postre de la casa, "els pinxos" (quin tip ens van fer), l'inobidable moment de l'arribada, on crec que van sorgir veritables sentiments d'amistat i el moment pseudogay viscut a les dutxes, sense deixar-nos el "pet" que se li va caure al Bote al passeig de la Conxa, fruit del cansament.

Crec que hem d'estar agraïts a tots i cadascun d'aquests 12 Olivera's que hem demostrat que "si ens llevem dora, ben dora", sóm imbatibles, almenys d'esperit.

Gràcies Marga per aquest caràcter rebeld que fa que poguem riure encara que sigui ficant-nos amb tu, i gràcies Marta, per ser una tot terreny, que se sap sacrificar, donant-ho tot pel demés. Gràcies Josep Maria, per fer-me costat i fer-nos riure com feia temps no ho feiem; gràcies Josep Manel, perquè crec que tinc en tu un amic com fa més de 24 anys no pensava que tindria; gràcies Mercè per aquest humor inteligent del que m'encanta gaudir; gràcies Marta, perquè vaig descobrint a una Marta genial a la que no coneixia; gràcies Alex, simplement per ser com ets, un paio increible i diferent; gràcies David, perquè sota aquest aspecte tímid i introvertit  (el rarito) que tens, hi ha un tio sensible i generós (gràcies per cuidar de la meva Núria); gràcies Núria, perquè sense la teva entrega, el teu coratge, el teu carinyo... aquest grup no seria el mateix; gràcies Luis, però no et diré res maco perquè sinó aquests encara es pensaran que estem liats amb tant de mariconeo que ens portem; i gràcies amor meu, per aguantar-me cada dia, encara que sigui un cagon que no compleix els seus objectius esportius.

De veritat nois gràcies als 11, per estar al meu costat encara que sigui per obligació.

David