Fa temps pesava que havia tingut molta sort al conèixer a la que es la meva dona, no es fàcil aguantar “El Rarito” com diuen per aquí, si es una dona tot terreny, tot sacrifici i tot paciència.
M’ha donat el que mes estimo, els meus fills, i a sobre aguanta els meus canvis d’humor, les meves desconnexions i les meves aficions (trial, ciclisme i ara ser un runner), quantes hores has perdut seguint les meves aficions . T’estimo
Però un se’n adona que ha tingut mes sort al conèixer a una gent autèntica amb les seves pinzellades que us fan diferents, però que quant estan juntes donant tanta força, que ajuden a refer-se de qualsevol ensopegada de que hagis tingut. Potser el passat diumenge no fos la millor cursa per cap de nosaltres esportivament, però com a grup puc assegurar que seran pocs els que en puguin guanyar.
Gracies a tots.
P.D. Ja direu quant es la pròxima, que la Família Sanchís Caballero no faltarà.
Petons
Ostres quina sorpresa, tu per aquí ... David, quan un corre al nostre nivell, la victoria és la satisfacció que sents quan creues la línia d'arribada, però la millor recompensa està en poder arribar al costat de la gent que t'estima, no importa la posició final, sino amb qui ho fas
ResponEliminaHEI...!! HEI...!! QUE AIXÓ JA SON CARTES D´AMOR, NO CONFUNEM EL TEMA.
ResponEliminaQUE TENDRES..!!
PD:VEUS COM ETS UNA MICA RARITO....