Hola olivera's runners!
Avui s'ha iniciat el camí cap a la meva recuperació, mental i física. He visitat al fisio "Christian Dios", com diuen alguns i m'ha animat una mica. Encara que no n'hi ha per fer salts! Segons ell, la bona notícia és que no és Periostitis Tibial, ja que el dolor es troba a la part externa de la tíbia; sinó que és una tendinitis de la tibia superior. Ara bé, la mala notícia és que la lesió és causada per una trepitjada deforme que per molt que entreni i em faci més forta i ràpida (paraules d'ell, que no sap a la poca velocitat que jo corro), es repetirà sempre. La solució: fer un estudi de la trepitjada per tal de saber quin tipus de plantilles haig de portar. I això, com us podeu imaginar, requereix temps.
Jo li he dit, -"val, d'acord! Però, a Behobia hi aniré a algo més que a agafar kilos?". Ostres! ha somrigut i s'ha fet el silenci... M'ha continuat apretant els "nussos" de les tíbies i dels bessons i ha acabat dient:-" Si fas bondat, encara hi ets a temps". Bondat? bondat? bondat? què és la Bondat? Si a mi, els qui més m'estimen em diuen BRUIXA!!!. Ja m'hi veig amb el xandall caminant amb les senyores de l'altra dia pel colesterol i parlant dels néts, de les joves, de les sèries del migdia,... Ara, fora bromes, tinc que caminar 3 ó 4 dies, després trotar uns dies més i després veuré el que passa quan corro.
Comença la meva carrera en solitari. En comptes de suar oli d'oliva, com va dir algú, suaré oli de girasol refinat. Sóc la girasol runner.
Us mantindré informats guap@s!
P.D. Ah! M'ha recomanat a mi i als qui corren amb mi, que fer una sessió de descàrrega abans de la cursa estalvia ensurts com rampes, pujades del bessó, etc...
Per favor, per deu, una ànima caritativa que em salvi d'aquest suplici de dona que tinc. He arribat a casa a les 20:15 i porto gairebé 2 hores sentint el mateix runrun: que si la tibia, que si les senyores caminant, que si caminar, el gel, l'ibuprofeno, les cremes, estirar i sa puta mare. Estic de Behobia i les lesions fins als collons. Es podria haver lesionat un altre de vosaltres, cony, o jo mateix, el que sigui per tal de no aguantar a la bruixa aquesta. Només demano que pugui còrrer a Behobia, perque sino o va ella o vaig jo. Socorroooooooooooo!!!
ResponEliminaLes integrants de les Olivera's Runners 2.0, em estat parlant i si vols pots vindre amb nosaltres fins que et recuperis i passis de "caballet" (com en la piscina.......), ja veus no es per tant.
ResponEliminaMolts anims (a tots dos)...
Petons
Marta
Doncs carai amb el Christian Dios ja ens donaràs l'adreça!!! Ara a caminarrrr s'ha dit !!!!! i David, una mica de paciència que la teva dona necessita molts "mimitos"!!!.
ResponEliminaGràcies Olivera's 2.0 però encara no puc posar-me al vostre nivell. Jo sé que esteu fetes unes cracks i que això de caminar ja és història per vosaltres. De totes formes, gràcies guapes i no pareu.
ResponElimina