Avui després d'un llarg dia de feina, he arribat a casa amb el desànim d'aquell a qui li han tret la seva estona d'esbarjo. Per molt que durant els entrenos mai hagi dit que córrer em gratifica, ara trobo que ho necessito més del que jo pensava. He anat al meu armari, he remenat i remenat fins a trobar les maies llargues que em poso quan fa fred de debò i el paravents. Avui sabia que ni tan sols suaria i, per tant, era millor abrigar-me una mica més. Després de calçar-me les meves sabatilles de córrer, he pensat: cal que agafi el gps?i tal i com m'ha vingut al cap, s'ha esfumat un pensament que en aquests moments era tan absurd com pensar a posar-me una gorra per aguantar bé el cabell.Tot i així, això últim sí que ho he fet, posant-me amb recel la dels olivera's que reservava pels entrenaments grupals on tots anem iguals.
Surto de casa, amb mòbil i sense música i em vénen més dubtes. Vaig cap a l'olivera? trobaré algú? hauran quedat? val la pena fer-me més mal i veure'ls començar l'entrenament? Al final, una idea millor m'ha vingut al cap... I si trobo a les olivera's 2.0.? Podré aguantar una mica el ritme d'elles? I, dit i fet! mentre anava com un imant cap al punt de trobada, les veig pujar amb un ritme força alegre i amb l'ànima plena de positivisme.... Ni m'ho he pensat dos cops, les he acompanyat en el seu entrenament i m'han respectat moltíssim. Aquesta olivera no para de fitxar runners com la copa d'un pi; no només per la voluntat i l'esperit de sacrifici que tenen, sinó per les grans persones que són.
Així doncs, després d'una estoneta els hi dit que tiressin a fer el que havien anat a fer: córrer. I jo he seguit caminant a ritme de no notar el maleït dolor de tíbies. Potser una hora caminant no era el recomanat, però el cap el tinc una mica més sa. Ens hem trobat a l'olivera per fer els estiraments i, ara que ho penso, estic molt orgullosa de pertànyer a aquest club de "PERSONES".
Un petonàs fort Marta i Núria Castle.
P.D. Castle, encara que no surtis a la foto pots escriure el que vulguis. Si cal demà et poses la samarreta i et faig un reportatge a tu sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada