Hola runners de la festa, el jolgorio, les braviques i els xocos!
Quan penso que fa un anyet qualsevol de nosaltres no creia que poguessim fer més de 10 kms seguits, em poso les mans al cap del que estem aconseguint. És que no sabíem ni què eren unes sabatilles per córrer, un gps, un xip, unes espinilleres, el Madform, el compeed,.... I ara dominem un vocabulari digne de runners consolidats. Tenim uniformes i tot! Què més volem? Ara estem a tres setmanes d'un nou repte: els 21,100 Kms (que no es moco de pavo) i quan ja els entrenaments requereixen un descans previ, energia suficient, el cos en plenes condicions, ens vénen altra vegada els dubtes, les pors, la cautela... que ens porten a dir "no em torno a a apuntar a res en un any!" Però quest any també ha servit per conéixe'ns una mica més i saber que l'empenta d'una arrossega les altres. Segur que després de la Mitja ens veiem aviat a la línia de sortida (una mica més enrera) d'alguna cursa.
També m'agrada veure com ens fem cada dia més grans, no només en les marques i les fites, sinò en el grup que creix amb fijatges que prometen moltíssim. Mònica, encara que corris tota la nit mentre dorms, faràs una mitja admirable. Estic segura!
Menció especial a La Esquinica, que s'ha convertit en el nostre "temple del plaer". Tot el que podem patir als entrenos o a les curses s'oblida quan unes suculentes braves et fan que se't passi per alt que cremeeeen! També s'obliden altres coses un pel més perilloses, com que hi ha fàrmacs que cal prendre diàriament sense oblit per tal de que el resultat no sigui una BOOOOMBA! (JA M'ENTENEU). I, per últim, dir-vos que espero tardar molt en agradar-li al Tamayo.... Ja, ja, ja!
Espero que continuem molt de temps amb aquesta boja afició que està servint per reforçar cada cop més unes magnífiques amistats.
Salut, descans i quilòmetres.
Núria Alonso.
Quan penso que fa un anyet qualsevol de nosaltres no creia que poguessim fer més de 10 kms seguits, em poso les mans al cap del que estem aconseguint. És que no sabíem ni què eren unes sabatilles per córrer, un gps, un xip, unes espinilleres, el Madform, el compeed,.... I ara dominem un vocabulari digne de runners consolidats. Tenim uniformes i tot! Què més volem? Ara estem a tres setmanes d'un nou repte: els 21,100 Kms (que no es moco de pavo) i quan ja els entrenaments requereixen un descans previ, energia suficient, el cos en plenes condicions, ens vénen altra vegada els dubtes, les pors, la cautela... que ens porten a dir "no em torno a a apuntar a res en un any!" Però quest any també ha servit per conéixe'ns una mica més i saber que l'empenta d'una arrossega les altres. Segur que després de la Mitja ens veiem aviat a la línia de sortida (una mica més enrera) d'alguna cursa.
També m'agrada veure com ens fem cada dia més grans, no només en les marques i les fites, sinò en el grup que creix amb fijatges que prometen moltíssim. Mònica, encara que corris tota la nit mentre dorms, faràs una mitja admirable. Estic segura!
Menció especial a La Esquinica, que s'ha convertit en el nostre "temple del plaer". Tot el que podem patir als entrenos o a les curses s'oblida quan unes suculentes braves et fan que se't passi per alt que cremeeeen! També s'obliden altres coses un pel més perilloses, com que hi ha fàrmacs que cal prendre diàriament sense oblit per tal de que el resultat no sigui una BOOOOMBA! (JA M'ENTENEU). I, per últim, dir-vos que espero tardar molt en agradar-li al Tamayo.... Ja, ja, ja!
Espero que continuem molt de temps amb aquesta boja afició que està servint per reforçar cada cop més unes magnífiques amistats.
Salut, descans i quilòmetres.
Núria Alonso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada