Respecte i Admiració

Respecte i admiració…

Bona nit runners tots,

He représ el blog deprés que una de les persones que són més significatives pel grup hi fa fer referència en un dels seus Whatshapps ( la nostra estimada Calzada)…i ho he retomat després d' un moment concret del qual tenia necessitat de destacar-lo i visualitzar-ho….Tres membres del nostre Club ( En Lluis, en David i en Josep Maria) han realitzat la seva  segona marató durant aquest any.  Nois, sento respecte i admiració…. També és important destacar la cursa feta per la Mónica, representant femenina del club en aquesta cursa.

Vull a més a més compartir el moments d' angoixa que es passen darrera d' una marató… com molt bé s' ha dit en diferents moments de la crónica via whatshapp  que us van anar fent amb seguiment  continuat amb la Núria i amb mi mateixa  el dia que vàrem conèixer la "bonica" localitat de Castelldefells, el dia es va anant obrint i cada vegada feia més i més calor…amb un vent sec que et resecava cada vegada més… No hi comptavem amb aquest dia, fins i tots jo vaig possar-me les botes d' aigua com a acció previsora a les plujes intenses i inclús torrencials que anunciaven… El cos i la ment no estaven preparats per el calor…Sentiments ja viscuts a Behovia 2011….

Nois, sento respecte i admiració, i si em permeteu la particularitat que em dona el blog vull assenyalar la cursa feta pel Josep Maria…dues Maratons en el mateix any i totes dues en menys de tres hores i mitja…Respecte i admiració….Filípides estaría orgullós…ell que quan ja només li quedaven pocs quilómetres per acabar la seva cursa va haver de fer el "repechon" fins arribar a l' Acropolis i així poder anunciar la victoria dels grecs a la guerra…No us enganyeu  ell que va morir tot seguit, no ho va fer pel sobreesforç que va representar la cursa sinó per les ferides de guerra…O sigui que podeu estar tranquils…

Per últim dir de que sempre he sentit dels meus companys de medicina que el sobresforç que té una dona en el moment del part és equiparable a realitzar una marató…per tant, Josep Maria: jo també he "patit" dues precioses maratons i estem empatats….

 

Respecte i admiració…un petó!.

 

Mercè.