LA MITJA

LA MITJA

Cada cursa és diferent, n'hi que n'haguessim fet tantes, però amb tant sols un any d'escasa experiència ja hem pogut veure que no n'hi ha cap d'igual. Recordo perfectament les paraules d'avui fa exactament un any, d'un consagrat corredor, que al passar amb cotxe i veure'ns aprop de l'olivera apunt de correr es va parar i ens va dir: avui us hi poseu!!!!!amb to incrèdul, el dia abans havia sigut la Mitja, doncs si, avui ens hi posem!!! fa un any que vam començar a entrenar i a partir d'aquí tot s'ha precipitat acceleradament....com passa amb qualsevol iniciativa que es proposi en aquest grup!!!!.

A Behovia, al menys jo, vaig palpar els meus límits, no havia patit mai una situació física tant extrema i la sensació al arribar va ser una explosió d'emocions. Suposo que l'experiència d'algo ens ha servit i aquest cop hem fet una cursa inteligent, hem apretat quan teniem clar que ho podiem fer, sense patir en excés, ens veien els nostres nens, familiars i amics i teniem clar que era una cursa per disfrutar-la i no per fer patir els nostres en excés , que ja prou que pateixen. Les emocions en el meu cas han anat sortint a poc a poc, no sé si pel fred. Avui m'han anat venint imatges al cap i m'he anat emocionant; cares d'amics animant , dels nostres nens buscant-nos d'entre els corredors, de la meva mare rastrejant una samarreta vermella que n'hi ha vist, de coneguts que ens animaven sense parar....de l'Alex... que patia en que perdes tota la meva energia saludant, suposo que a la ment tenia gravada la Behovia, i per l'afany de protegir-me més d'un moc s'ha emportat.t'estimo molt Àlex.Hem crescut, hem crescut com a corredors i el que és més important, hem crescut com a persones, estic molt contenta de poder compartir aquesta afició amb tots vosaltres, de haver pogut arribar agafada de la mà de dos homes excel.lents, d'haver pogut abraçar-vos a tots, real o virtualment i d'haver acompanyat a les 2.0 en el seu primer passet cap aquesta gran bogeria. Però, permeteu-me que avui fagi el que fa uns sis anys em vaig prometre que un dia faria. Que la meva primera Mitja, ja llavors em mirava admirada als que any darrera any sortia animar, que la meva primera Mitja la dedicaria al meu pare. Papa va per tú.

 

Us estimo MOLT

Núria Calzada