ARRIBA L'HORA DE LA VERITAT

Bé noies i nois, per fi estem a punt d'entrar al cap de setmana esperat, on correrem la cursa més esperada de l'any. La Mitja és la cursa de la que sempre has sentit a parlar i on has sortit a veure passar en Haile, en Chema, en Wanjiro (en pau descansi), la Marta Domínguez, en Reyes Estevez... i per suposat a tots aquells malalts del còrrer del nostre poble. Alguns de vosaltres correreu la vostra primera Mitja Marató i unes altres la seva primera cursa "OFICIAL" (esperem poder veure-us a la sortida del Quart). Qui us havia de dir fa una mica més d'un any que correrieu una mitja marató i a sobre alguns amb pretensions de fer bons temps, quan no fa gaire que al veure passar als runners pel carrer pensaveu que estaven ben bojos. Doncs bé, ara passareu a engrandir aquest grup de bojos.

Com sempre us dic, jo no sóc qui per donar consells a ningú, però donaré la meva opinió de com els nous de La Mitja haurieu d'afrontar-la, tot i que se que us ho passareu per ...

Com sabeu aquest any s'ha canviat una mica el recorregut degut a la quantitat tan gran de corredors que us heu inscrit a la cursa, i que ha fet que la carretera de La Garriga quedi una mica estreta per a poder passar assistències en cas de ser necessari.

El que jo faria és el següent. Aquest any quan s'arriba a l'esglèsia de La Garriga en comptes de porta recorreguts 10 kms, se'n portaran 11kms, dels quals només uns metres deixaran de ser pujada o lleuger ascens, per lo que crec que s'hauria de ser una mica prudent en aquest tram. Ep! que no dic que aneu de "xaxara", però pensant que a La Garriga només estem a la meitat. Una vegada enfilem el passeig del Silenci, veurem en quines condicions estem i serà l'hora de plantejar-nos fins a on podem arribar. Des d'aquí fins a l'Ajuntament de Les Franqueses en queden uns 6kms per mirar de mantenir un ritme alegre i constant per mirar de recuperar una mica del temps perdut a la pujada, això si sense buidar-nos del tot. El km 18 hauria de ser el més esperat per tots, ja que és on veurem als nostres familiars, amics, veïns... i on  de ben segur que apretarem una mica el ritme per donar una bona imatge. I en aquest punt de la cursa és on arriba la pitjor part. Els 3 últims kms són eterns, no s'acaben mai, veus que és tot baixada i començareu a pujar el ritme fins al punt que no veureu a ningú, per molt que cridin el vostre nom, no tindreu ni la més mínima idea de qui era, però és que tampoc no tindreu ni forces per girar el cap. Repeteixo se us faran eterns, i no és per desanimar, és només per avisar que estareu al tram final de La Mitja de Granollers, i no a La Mitja de Les Franqueses que s'acaba a L'OLIVERA.

Penseu que tots i cadascun dels 21kms i 97 metres que recorrereu seran durs i igual d'importants per arribar a l'arribada. Sigueu prudents a la sortida que l'anar fent ziga-zagas desgasta més que mirar d'apretar una mica quan hagin passat els kms, porteu un ritme còmode i constant a la pujada, gaudiu del passeig de La Garriga (aquest any de baixada), bebeu aigua encara que el dia no sigui calurós, penseu que el recorregut fins a Les Franqueses el coneixeu sobradament i sabeu com l'heu de fer, i doneu tot però amb cap fins arribar al Pavelló Olímpic.

I després, sense importar el temps que hagueu fet, ni les sensacions que hagueu passat i que tingueu al final, disfruteu de la companyia de cadascun dels Olivera's menjant una bona calçotada, perquè passi el que passi, heu d'estar molt satisfets del que esteu fent.

David

P.D. Que coñazo de crónica!!! 

P.D. D'això Núria, durant la cursa ves-me parlant tu, que a mi em fa una mica de por dir-te algo per si rebo...