Bon any a tothom.
A falta que algú faci la crònica de nassos, faig la de la Sant Silvestre de Canovelles.
Un matí molt bo per còrrer 10km. No feia calor, això si, amb una miqueta de vent. Cursa molt animada, ja que al ser dissabte i no treballar la gent, ens vàrem trobar amb molts coneguts, que veiem als entrenaments, o que sabem que corren. Moltes xerrades amb tothom i moltes ganes de gaudir d'aquest ambient. Pels que no l'heu feta mai, us la recomano. Està molt ben organitzada, al final donen entrepà i beguda, el recorregut traient el pas pel polígon és molt macu, dutxes en acabar. Si busqueu la classificació, no us canseu, no hi ha. Aquest apartat queda en un segon terme, qui la fa normalment la fa per gaudir, sobretot de la companyia.
Vaig trobar al Paco amb la samarreta del club, que va acompanyar la Maxi, que venia amb el grup de prepara la mitja de Les Franqueses. La van trobar dureta, i és que ho és. La primera part vas pujant pel riu, fins que un cop acabat el polígon hi ha una pujada dureta, després continues pujant poc a poc, fins que arribes a La Finca, on hi ha una pujada molt dura d'uns 200m. o més. Un cop feta aquesta pujada, hi ha una baixada forta, on pots recuperar bastant bé. La resta planeja fins el final, però es torna a passar pel polígon, i aquest tram es fa llarg.
Jo la vaig fer en una hora justeta, de menys a més. I vaig acabar amb molt bones sensacions. Això de còrrer més lent del que pots, va bé fer-ho de quan en quan, sobretot pel cap. Com parlàvem ahir, no totes les curses s'han de viure amb experiències properes a la mort (ja sabeu de que parlo).
Vaig gaudir de fer-la amb unes amigues de la feina, i ens ho vàrem passar molt bé. Abans i després de la cursa.
Per cert, no vaig còrrer amb la samarreta del club. Vaig portar una de nova, d'una iniciativa que es porta a terme a Granollers, de homenatge a en Toti Vinardell, que va morir d'un càncer a l'agost, i que era un entusiasta del running i de la mitja de Granollers. El que es recapti de la venda de samarretes anirà a parar a la unitat de paliatius de l'Hospital de Granollers.
mare de deu quina pinta
Estos tiene más estilo



Luis eres un crack! sólo a un auténtico runner como tu se le ocurriría hacer un balance de nuestros progresos. Yo, personalmente, te lo agradezco porque con lo duro que es salir a correr siempre va bien saber que vas mejorando. Un beso
ResponElimina