Com no, el primer a comentar seré jo, que soc el més bocazas del grup. Per començar, menys mal que és maratonetis i no mariconetis, que sino jo passo, encara que al final acabes igual, donat pel cul. I després del meu comentari desagradable i de poca gràcia, com sempre, faré el comentari seriós.
Fer una marató no és qualsevol cosa, i no si val a dir si faig 5 kms puc fer 10kms i se he fet 16 ó 18 segur que faig 21. Aquí les coses canvien i per això es parla del famós mur del km 30-32. Com diu en "Cristian Dios", el cos humà no està preparat per fotrens aquests tutes de kms, però l'èsser humà és l'únic animal que cau dues o més vegades als mateixos errors. Per tant, dins de la curta experiència que tinc en maratons, si que aconsello seguir un pla de treball, que ens garantitzi arribar al dia 25 de març amb els suficients kms a les cames per a poder aguantar el 42.195 metres que haurem de recorrer. Recordeu, l'objectiu és arribar, després arribar amb un temps digne i si pot ser fer-ho amb una supermarca, però repeteixo, l'objectiu és arribar i el temps serà el de menys. Només el que acaba una marató, sap la satisfacció que dona passar entre la manta i l'arc d'arribada.
Com no, el primer a comentar seré jo, que soc el més bocazas del grup. Per començar, menys mal que és maratonetis i no mariconetis, que sino jo passo, encara que al final acabes igual, donat pel cul.
ResponEliminaI després del meu comentari desagradable i de poca gràcia, com sempre, faré el comentari seriós.
Fer una marató no és qualsevol cosa, i no si val a dir si faig 5 kms puc fer 10kms i se he fet 16 ó 18 segur que faig 21. Aquí les coses canvien i per això es parla del famós mur del km 30-32. Com diu en "Cristian Dios", el cos humà no està preparat per fotrens aquests tutes de kms, però l'èsser humà és l'únic animal que cau dues o més vegades als mateixos errors. Per tant, dins de la curta experiència que tinc en maratons, si que aconsello seguir un pla de treball, que ens garantitzi arribar al dia 25 de març amb els suficients kms a les cames per a poder aguantar el 42.195 metres que haurem de recorrer. Recordeu, l'objectiu és arribar, després arribar amb un temps digne i si pot ser fer-ho amb una supermarca, però repeteixo, l'objectiu és arribar i el temps serà el de menys. Només el que acaba una marató, sap la satisfacció que dona passar entre la manta i l'arc d'arribada.
jo he decidit no fer me comentaris.....
ResponEliminasi demá algú vol que li vagi a buscar dorsal que em passi D.N.I
BONA NIT...!!
Bote, bote....no ho diràs en serio!!!. Vull continuar llegint les teves "piulades"...
ResponElimina