QUE ELS ARBRES NO ENS DEIXIN VEURE EL BOSC...
Bon dia papis i mamis, runners tots...
A 9 dies d' acabar aquest 2011 vull recordar la promesa feta a principis d' aquest any: Córrer la cursa dels nassos i acabar-la!!!.
Era un repte personal i com sempre que es diuen les coses en veu alta en aquest "excel.lent grup d'amics i amigues", tots us sumeu a l' objectiu, t' acompanyen i t' ajuden a aconseguir el repte. I ja està aqui aquest repte: Ja ens hem apuntat a Nassos i tot i els dubtes i el punt d' inconsciència, que és el motor per engegar energies i per assolir fites, han desaparegut, ja no tinc cap dubtes que acabaré la cursa i que tots m' acompanyareu.
Per tant, des d'aquest màgnific blog que ha creat en Lluis i que serveix d' altaveu d' inquietuts i de pensaments vull compartir amb vosaltres la il.lusió que em fa finalitzar aquest any corrent la cursa de Nassos, una cursa de 10 Km. que era impensable de fer en aquell llunyà 1 de gener de 2011.
Amics, donem el valor a aquesta cursa, si ja sé que entremig em assolit altres reptes encoratjats per aquest "club" que hem creat: olivera's runners, però una cursa de 10 Km és una cursa de 10 Km.!!!. Que els arbres no ens deixen veure el bosc .....
Un petó a tots i cadascún de vosaltres que per mi sou únics i irrepetibles!!.
Mercè.
Qui ho hagués dit Mecè, la nit de cap d'any calçant-nos les bambes, els xips i exprimint les últimes gotes d'energia del 2011. ELs 10 km, només són un número. Allò que em fa il·lusió de debò és tornar a retrobar-nos a TOTS I TOTES a la línia de meta. Un petonàs guapa.
ResponElimina