Semblava que no arribaria mai, però ja la tenim aquí. Que si preparar la motxilla dels nens, la nostra. Que si cap aquí, que si cap allà. Però ja ens hem de possar en marxa. Aquí ens deixem tot un seguit d'entrenaments, de suor, patiment i fins i tot llàgrimes. Però també estones de riure, de gaudir amb el grup i de complicitats.
Cap endavant tenim Behobia. A on tots hem ficat les nostres il.lusions: poder fer una bona cursa, fer els 20 quilòmetres, fer un bon temps, no patir massa... Els que ja porteu una mica de temps en aquest "frikie"-món ja sabeu com funciona. Per les que feu la primera cursa de 20 km un consell: feu l'intent de gaudir de tots els moments que vindran, dels bons i dels no tant bons. Hi haurà de tot, des de els nervis d'abans de començar, el "subidón" de quan comença la cursa, el patiment pel cansament, o els dubtes de si la podreu fer... Però mica en mica, quilòmetre a quilòmetre, us adonareu que ho podeu fer, que cada cop queda menys, i que l'objectiu es podia fer. Personalment penso que tots i totes anéu preparats de sobra, que sou gent lluitadora i que no us deixeu vèncer fàcilment.
Gaudiu de tot plegat. I sobretot d'un cap de setmana que ens quedarà al record, i d'un triomf que ningú us pot treure.
Felicitats Oliveretes.
P.D.: Moltes felicitats Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada