Raramuris

Avui ha sigut un dia ben especial. Hi havia estrena d'equipament. I quin equipament. Equips al món hi han un munt, però que facin el goig que fem nosaltres, no ho crec. El color de la nostra samarreta sembla feta de sang mateixa. I les quatre barres de la senyera, ni que les hagués fet el mateix Guifré el Pilós. I de l'olivera que hem dieu, sembla que estigui a punt de brollar oli d'oliva verge per totes bandes. I és que els/les olivera's runners, no suem aigua, suem oli per socar amb el pa. Ha sigut posar-nos les samarretes i semblava que haguéssim de sortir corrents fins el Montseny i no parar. Els homes semblàvem més alts i prims, i les dones, que em dieu de les dones, no hi ha pubilla catalana que fes més goig. 

I es clar, jo no podia esperar de provar com funcionava la samarreta. És com quan estrenes cotxe i vas mirant per la finestra de casa si esta ben aparcat o si li ha passat res. Avui l'entrenament era un test per veure com funcionava la cama després de l'entrenament de divendres, que em va deixar tocat, i vaig haver de parar abans de la darrera sèrie de 1 km. Sembla que la samarreta hagués de tenir poders curatius. L'entrenament ha anat força bé, 53 minutets a 4'28" (no era el que tocava, però divendres hauria signat ben segur).

Resumint: dia ben rodó. He pogut salvar la setmana d'entrenaments, però sobretot el goig de poder compartir il.lusions, riures, complicitats, i moltes altres coses que m'omplen molt més que només còrrer.

Moltes gràcies raramuris. 

P.D.: volem fotos ja.