Per Núria Alonso
Avui he aconseguit perdre la por al dolor. M'he impregnat les tíbies d'una crema que la meva bona companya d'esforços, la Núria Calzada, coneix molt bé i m'he plantat els cascos per no sentir-me a mi mateixa queixar-me. Quan no feia gaire que patia m'he trobat amb una de les noves oliveres runners, una que apunta fort, la crack de laMònica. Ha decidit venir amb mi assumint un ritme per adormir-se. La veritat és que ha estat una injecció d'ànims! Cap a La Garriga Juntes i en baixar hem decidit passar de l'olivera. Ens hem acomiadat al km 12 i jo he continuat fins als18. Destrossada pero ho he aconseguit i avui puc dir amb llàgrimes als ulls i amb alguns dubtes encara, Hello Behobia!!!
De entrada no sé si felicitar a la Nuria o donar-li la benvinguda al club dels malalts crònics , “ dolor , patiment, inflamacions, lligaments , tendinitis etc…” tot això queda en segon terme quan desprès de tot aconsegueixes el teu propòsit, la teva il•lusió o senzillament el poder passar unes jornades amb els teus amics fent sport..!! al final queda amb una anècdota quan aconsegueixes arribar a la meta de la carrera en qüestió, poder fer la VOLL DAMM i UNES BRAVES , riure una estona…. no té preu..!
ResponEliminaEl diumenge la Marta i jo desprès de veure que no hi havia ningú disponible per sortir a fer els 18 km. Em pensat sortim…??? I així em fet, de bon mati em vestit els nens em baixat a Granollers a les piscines i desde allà em sortit direcció Montmeló fins a la carretera que encara la presó de quatre camins ..uuufffff..!!! a costat arribar a dalt, i des de allà em seguit tota una carretera agrícola amb multitud de baixades i pujades “ semblava la BEHOBIA”. Bueno ha sigut un bon entreno desprès de que la Marta estigues una setmana malalta…!! Tot anat perfecte, un dia més i un dia menys per el repte.
M' agrada..........
ResponElimina