Crònica de la Cursa de la Mercè 2011

Per David López

A les 7:45 hores del diumenge 18 de setembre de 2011, 8 dels 10 components dels Olivera's Runners ( no hi compten els Olivera's Runners 2.0), ens reunim per anar cap a Barcelona  a participar a la Cursa de la Mercè 2011. Després de fer unes voltes per a poder aparcar, ens trobem a la zona del Teatre Lliure i ens dirigim cap a la font de Montjuïc. Mentre uns fan uns pipis (algún va estar més de 2 minuts buidant les "olives"), els altres comencen a escalfar veïent que s'apropa el moment de la sortida, i el nostre millor corredor desapareix, com fa habitualment, entre la gentada per anar a trobar el seu lloc al calaix corresponent. El demés ens dirigim cap a l'últim calaix, al que no podem entrar degut a la gran quantitat de corredors que s'amunteguen a l'entrada. Per fi, després del compte enrera, surten el primers i nosaltres comencem a avançar cap al desitjat moment de trepitjar la catifa, picar el crono i sortir corrent. El primers metres són agobiants, ja que al calaix on sortiem hi ha via corredors de tot tipus, molts de les nostres característiques, però la gran majoria no arriban a l'alçada de la categoria dels Olivera's. Després del primer quilòmetre, ja a la Gran Via, trobem més espais per a continuar avançant gent. El ritme que portem és una mica més ràpid de l'esperat, ja que les previsions eren 5'30"/km els primers 5 kms, però el fet de fer el primer quilòmetre massa lent, ens fa accelerar inconscientment portant-nos a fer els 5 primers en poc menys de 27 minuts. Tot i que semblava que seria un matí fresquet, la calor comença a notar-se, però per sort alçada dels edificis ens protegeix una mica del sol. Del quilòmetre 5 al 8, els dubtes arriben a alguns dels corredors, però tot i que algú pensa inclús en abandonar, el ritme no només no baixa sinó que s'augmenta fent el 6 en 5'07", el 7 en 5'04, i baixant una mica en el 8 degut al desnivell en 5'46". Per fi arribem al 9, on tot i que els primers 200 metres són en pujada, el 800 restants baixes el Paral·lel (5'23"), però a l'últim quilòmetre pujada. La nostra dona millor clasificada s'escapa uns metres i malgrat anar sense res de reserves al cos i mig marejats, intentem seguir-la fent aquest quilòmetre final en 5'06". I ja està, s'acabat la Cursa de la Mercè, esgotats, uns més que altres, però tots satisfets per la feina feta, ja que en el moment de la temporada en que estem, tots hem fet una bona cursa. 

Ara l'objectiu principal de l'any ja està a tocar, només 8 setmanes d'entrenaments, que seran durs, molt durs, perquè si una cosa caracteritza els Olivera's Runners, és l'orgull i l'esperit de superació. Estic convençut que la nostra Olivera està i estarà molt orgullosa de tots nosaltres.

No vull acabar aquesta crònica, sense tornar-vos a felicitar a tots, però m'agradaria felicitar especialment a la Núria Calzada, que ha demostrat del que és capaç rebaixant la seva millor marca en més de 6 minuts (36"/km). 

Ànims a tots, i espero que ara que ja han passat unes hores i els cossos han descansat, no només tinguem en ment la propera cursa a Donostia, sinó que ja ens il·lusionem per altres objectius, on espero que tots els Olivera's Runners puguem competir junts. I quan dic Olivera's Runners, també em refereixo a la secció 2.0.

Salut i quilòmetres, ens veiem a la carretera-

David